L'Arxiu Municipal de València remunta la seua antiguitat al segle XIII, amb la conquesta de València pel rei Sr. Jaume I l'any 1238, i a la creació de les primeres institucions locals. Els dos càrrecs essencials d'aquesta primera organització van ser el CÚRIA, més tard dit JUSTÍCIA, oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat i el BALL, el qual administrava i gestionava el patrimoni del rei.
L'Arxiu Municipal ha sigut el depositari del testimoniatge històric de les més diverses manifestacions històriques, socials, religioses, econòmiques, literàries i culturals valencianes.
Posteriorment, en 1245 es va crear la institució dels JURATS la missió dels quals era governar, administrar i regir la ciutat, establint així les bases del futur poder executiu municipal.
Un llegat que ha anat incrementant-se amb el pas del temps i que ha exigit un canvi d'emplaçament en més d'una ocasió, per a adaptar l'arxiu a les condicions socials, polítiques i, sobretot, a les necessitats d'espai.
El primer emplaçament de l'Arxiu va ser unes cases habilitades per a l'establiment de la Cúria i la seua cort en la plaça de l’Almoina, enfront de la Catedral, concedides per privilegi de Jaume I a la Ciutat de València el 21 de maig de 1239, lloc on van començar a guardar-se els primers documents.
En 1306, un incendi juntament amb la falta d'espai, va determinar un nou canvi d'ubicació. Així, Jaume II va autoritzar la Ciutat, mitjançant un privilegi de data 22 d'abril de 1311, la compra d'unes cases al principi de l'actual carrer de Cavallers, en el solar en el qual actualment estan els jardins de la Generalitat.
A principis del segle XV, concretament en 1412, el “Consell” va decidir que s'habilitara dins de l'edifici un espai concret per a guardar tots els manuscrits històricament més importants de la Ciutat com “El Llibre dels Furs” o el “Llibre del Consolat de Mar”, amb la finalitat d'una millor conservació.
Conforme va anar augmentant l'activitat del municipi i, per consegüent, els fons de l'Arxiu, es va plantejar la necessitat de formar inventaris i donar una classificació racional a tots els documents, davant la dificultat que moltes vegades presentava per a l'escrivà buscar qualsevol tipus d'informació sol·licitada. Exemple d'això, és un llibre de Protocols Notarials de l'any 1484, conservat en l'Arxiu, en el qual consta una breu relació de “llibres d’actes del Consell” des de 1306.
Però és el 26 de febrer de 1729 quan es va encarregar a l'Escrivà Major, Sr. Andrés Tinajero, l'elaboració d'un Inventari General de tots els documents de l'Arxiu amb la finalitat d'agilitar la gestió institucional, encara que no es va donar per finalitzat fins a juny de 1732.
A mitjan segle XIX, a causa de l'estat ruïnós en què es trobava la Casa de la Ciutat, e lmunicipi va decidir traslladar-la a un altre lloc que cobrira les necessitats polítiques i administratives de la ciutat.
El nou emplaçament triat va ser l'edifici del carrer Reglons que ocupava la Real Casa de l'Ensenyament, lloc al qual ja s'havien traslladat provisionalment part de les oficines municipals.
La Casa de l'Ensenyament era una institució fundada per l'Arquebisbe Mayoral en el segle XVIII destinada a albergar en el primer pis un col·legi per a l'educació i recolliment de xiquetes de distingit naixement; i en la planta baixa i pis principal va acomodar a les xiquetes pobres l'ensenyament de les quals va ser gratuïta.
El procés de trasllat del govern municipal al nou emplaçament va ser llarg i va començar per l'Arxiu entre 1855 i 1856, consolidant-se l'any 1935, període en què s'incorporen les dependències annexes de l'església de Santa Rosa per a instal·lar definitivament en elles l'Arxiu Municipal de València i el Museu Històric de la ciutat.
No obstant això, novament la falta d'espai principalment, però també la necessitat d'adaptar-se a les noves pautes de comunicació i informació, van fer necessari un altre trasllat de l'Arxiu.
El 16 de març de 1923 es va aprovar un nou Reglament de l'Arxiu per a regular el règim de funcionament i establir les disposicions necessàries per a la conservació, catalogació i estudi dels seus fons. I finalment, amb l'arribada de l'administració electrònica, el Ple de l'Ajuntament va aprovar el 30 de gener de 2015, l'últim Reglament de l'Arxiu Municipal de València, que contempla les noves realitat tecnològica.
Les consultes en l'Arxiu, tant per part de la pròpia administració com per part d'investigadors externs, són cada vegada més nombroses.
Adquirit per part de la Ciutat el Palau de Cervelló, edifici situat en la plaça Tetuan número 3, la Corporació ho va destinar per a albergar l'Arxiu Històric Municipal, inaugurant-se oficialment el 8 de maig de 2003. Es tracta d'un edifici funcional i modern, que alberga la memòria escrita de la ciutat i que ha comptat amb les últimes tecnologies en el camp de l'arxivística.
Quant a l'activitat interna del propi Arxiu, se segueixen els treballs d'ordenació de la documentació. A la fi del segle XIX, concretament en 1894 es va aprovar un Reglament Interior de l'Arxiu Municipal, en el qual s'establia un ordre per a la classificació general dels documents, a més de fixar un règim i mètode rigorós per a l'eixida i entrada dels documents, així com per a facilitar un millor servei.
S'estan fent treballs de classificació, ordenació i catalogació dels diferents fons de l'Arxiu: Taula de Canvis, Pergamins Reals, Claverias, Documentació Notarial, Gremis, Arxiu Fotogràfic, Tribunal de Comerç, Documentació Llotja, etc. I, en els últims anys s'han escomés tasques d'informatització i digitalització de fons, com el padró, registre civil o arxiu fotogràfic.
Actualment, s'està treballant en la implantació d'un sistema d'arxiu electrònic que complisca amb la normativa arxivística vigent, la qual cosa comporten tasques d'ampliació del quadre de classificació de la documentació. Així com la incorporació de l'Arxiu al Sistema Arxivístic Valencià en Xarxa (SAVEX).
La cronologia d'aquesta documentació s'inicia el 1226 fins a finals segle XX.
Fons documentals
És un dels més importants del seu àmbit, tant a Espanya com a Europa. Els seus fons constitueixen un dels més preuats tresors de la nostra memòria col·lectiva. Els documents custodiats suposen un testimoniatge històric de les diverses manifestacions històriques, socials, religioses, econòmiques, literàries i culturals valencianes, així com una font principal del coneixement històric.
Aquest llegat del passat s’ha anat incrementant amb el pas del temps i amb la creixent activitat del municipi. Tot això forma un ric patrimoni escrit que, mitjançant l’arxivat, té garantida la seua conservació per a generacions futures.
El fons documental que custodia l’Arxiu Històric Municipal el constitueix bàsicament la documentació generada pel Govern de la Ciutat des de 1239 fins aproximadament els anys 70 del segle XX, exceptuant algunes sèries com totes les relacionades amb el govern de la ciutat que continuen fins pràcticament l’actualitat. Encara que el document més antic és un privilegi del rei Don Jaime de 1226. I també ho integra una altra documentació que no ha sigut generada directament pel govern municipal però que està fortament vinculada a ell, com a Documentació Gremial, del Tribunal de Comerç o Documentació de Llotja.
Ocupa uns 8.000 metres lineals, disposat en compactes que proporcionen una perfecta ubicació, protecció i conservació de la documentació. Les sales en les quals es custodia la documentació estan controlades amb unes condicions ambientals de temperatura entre 18 i 22 graus i el grau d’humitat situat entre el 45 i 55%, per a la seua perfecta conservació. L’edifici aquesta condicionat amb un sistema de vigilància interna, sistemes d’alarma, aire condicionat i un sistema anti-incendis.
• Proveïments
• Llibres de Proveïments (1767-1835)
• Carnes (1290-1827)
• Escorxadors (1883-1915)
• Sitges i almodins (1869-1917)
• Blat (1344-1732)
• Administració de Justícia (1333- 1917)
• Aigües Potables (1844-1955)
• Enllumenat i instal·lacions elèctriques (1870-1957)
• Arxiu, Biblioteques, Monuments i Museus (1876-2006)
• Arxius Patrimonials
• Gremis (SXIV-XIX)
• Tribunal de Comerç
• Documentació Llotja
• Pobles annexionats: Benifaraig, Beniferri, Benimaclet, Benimamet, Borbotó, Campanar, Carpesa, Mahuella, Massarrochos, Orriols, Patraix, Poble Nou del Grau, Ruzafa, Villanueva del Grau (1702-1903)
• Ajuntament i Alcaldia (1700-1918)
• Banda municipal i associacions musicals (1860-1977)
• Beneficència i sanitat (1774-1916)
• “Obres Pies” de la Ciutat (1340-1652)
• Hospitals: Els Beguins, De la Reina, En Clapers, De Sant Lázaro (1349-1604)
• Epidèmies (1888-1916)
• Cementeris
• Obres (1790-1913)
• Sepultures (1849-1969)
• Cadàvers (1849-1913)
• Còdexs (1329- )
• Documentació eclesiàstica (1342-1904)
• Documentació Real
• Pergamins reals (1226-1696)
• Furs (1301-1564)
• Cartes Reals (1430-1840)
• Eleccions (1738-1907)
• Espectacles (1816-1915)
• Fires (1871-1986)
• Ferrocarrils i tramvies (1863-1950)
• Festes (1708-1986)
• Govern
• Manual de Consells (1306-1707)
• Llibres Capitulars i Actes (1707- )
• Actes Junta Municipal, C. Permanent, Junta de Govern… (1875- )
• Resolucions d’Alcaldia (1961- )
• Cartes Missives (1334-1816)
• Govern interior (1862-1918)
• Processos Corts Generals del Regne (1375-1645)
• Expedients d’insaculació per als Oficis Majors (1655-1667)
• Documentació Notarial
• Notals (1343-1591)
• Protocols notarials (1365-1691)
• Rebedors (1344-1707)
• Hisenda
• Claveria Comuna (1365-1678)
• Administració Llotja Nova (1470-1731)
• Claveria Censals (1399-1794)
• Claveria del Quitament (1337-1767)
• Negociació de la Ciutat (1561-1719)
• Impostos municipals. Les cises (1343-1799)
• Cort del Racional (1349-1792)
• Propis i Arbitris (1718-1848)
• La Taula de Canvis (1519-1713)
• Finances-Hisenda Municipal (finals SVIII-SXIX)
• Padrons de Riquesa (1808-1866)
• Tribunal del Repés (1709-1873)
• Incendis (1880-1907)
• Instrucció Pública (1812-1986)
• Estudi General (1526-1775)
• Universitat de València (1720-1827)
• Llibres de Graus, Oposicions a càtedres, Matrícules, Junta de Patronat de la Universitat de València (1526-1827)
• Llibres de la Universitat de Gandia (1547-1772)
• Llibres de la “Pavordia de Febrer” (1583-1648)
• Ensenyament Primari (1812-1919)
• Ensenyament Superior (1812-1919)
• Ensenyament Artístic i Literari (1846-1913)
• Inundacions (1884-1906)
• Milícies, exèrcit i ordre públic
• Milícia Nacional (1809-1877)
• Cinquenes (1726-1929)
• Obres públiques i urbanisme
• Fàbrica de “Murs i Valls” (1380-1875)
• Obra Nova del Riu (1420-1875)
• Llibres de Sotsobreria de Murs i Valls (1380-1631)
• Policia Urbana (1722-1986)
• Policia Rural (1730-1967)
• Eixample (1874-1956)
• Part gràfica
• Arxiu fotogràfic
• Cartells
• Mapes i plans
• Reformes socials (1891-1915)
• Telèfons (1884-1918)
• Territori i població. Estadística
• Avehinaments (1349-1611)
• Cens (1802-1900)
• Padró (1727-1969)
• Registre Civil. Naixements. Matrimonis. Defuncions. (1841-1870)
• Numeració i retolació de carrers (1859-1978)
Fons destacats
És un manuscrit en vitel·la que conté una recopilació de lleis valencianes, aprovades per les Corts entre els regnats de Jaume I i Alfons II, realitzada pel notari real Bonanat Pedra l’any 1329.
El “Consolat de Mar”, valuós còdex sobre vitel·la i recopilat per Jaime Gisbert a petició del Consell el 4 de juny de 1407. Recull el privilegi fundacional del Consulta, els usos i lleis del comerç marítim medieval, resultant un vertader codi de dret marítim medieval. Destaquen les bellíssimes miniatures de Domingo Crespí.
Còdex en vitel·la que recopila les normes reguladores de l’ofici del Mustaçaf entre 1563 i 1568. El Mustaçaf va ser una institució creada pel rei Don Jaime per a la salvaguarda de les ordenances sobre activitats mercantils i artesanals, control de pesos i mesures, policia urbana, neteja i salubritat pública.
Va ser confeccionat a petició del Consell de la ciutat per Don Félix Cebrián Aracil entre 1692 i 1704. Conté tot el referent al desenvolupament i conducta dels representants de la Ciutat en tots els actes públics en els quals havien de prendre part. S’estipulaven el calendari, cerimònies i actes als quals assistien els magistrats de la ciutat, disposició i llocs que havien d’ocupar en festivitats religioses i civils.
Documents en la seua majoria en pergamí des de Jaume I fins a Felip I-II en el cas dels Furs i Carles II en el dels privilegis. Són disposicions que es concedeixen fruit d’una resolució de les Corts en el cas dels Furs o, adoptades únicament pel rei en el cas dels privilegis sense necessitat de convocar Corts concedint alguna gràcia, exempció o prerrogativa de la qual no gaudeixen uns altres.
És la sèrie documental més important de l’Arxiu. Són llibres registres on es reflecteixen les actes, acords i sessions celebrades pels Jurats i el Consell General des de 1306 fins a 1707. Són el reflex de la vida econòmica, política i administrativa de la Ciutat. Tracten matèries molt dispars com l’elecció, nomenament i jurament de càrrecs, concessió de subsidis, ordenament de pagaments, disposicions d’ordre públic, festes, avituallament, censos, impostos, quitaments, etc.
La continuació als “Manuals de Consells” després del decret de Nova Planta són els Llibres Capitulars i Actes des de 1707 fins a l’actualitat. En ells queden reflectides les reformes introduïdes en l’administració municipal amb l’abolició dels furs.
Recullen les crides pregonades pel trompeta públic de la Ciutat d’ordre dels Justícies i Jurats, amb indicació de data i lloc, des de 1557 fins a 1836. Es tracta de disposicions referents sobretot a sanitat, ordre públic i proveïments.
Una altra sèrie documental a destacar és “Lletres Missives”. Llibres registres de la correspondència remesa pels Jurats a altres ciutats, als propis monarques o a diferents dignitats eclesiàstiques des de 1334 fins a 1816.
I altres llibres de registres on es copiava la correspondència de la Cancelleria real (oficina de l’administració de la cort real) dirigida a la ciutat de València són les Cartes Reals des de 1430 fins a 1840. També inclouen algunes cartes pontifícies.
Llibres registres de la correspondència remesa pels Jurats a altres ciutats, als propis monarques o a diferents dignitats eclesiàstiques des de 1334 fins a 1816.
I altres llibres de registres on es copiava la correspondència de la Cancelleria real (oficina de l’administració de la cort real) dirigida a la ciutat de València són les Cartes Reals des de 1430 fins a 1840. També inclouen algunes cartes pontifícies.
Recull una abundant documentació ordenada en diverses sèries documentals que representen l’activitat de la Claveria, institució que en època foral representava la tresoreria o administració de les finances municipals. S’agrupen en Claveria Comuna, Claveria Censals i Claveria del Quitament.
Del segle XIV al XVIII comprén registres dels documents redactats pels notaris de la ciutat.
Va ser el primer banc municipal, creat per privilegi del rei Martí I el 20 d’octubre de 1407, per a garantir els depòsits dineraris, públics i privats, així com evitar les irregularitats que es donaven en les operacions mercantils. Els “Llibres de la Taula de Canvis” recullen tota la documentació conservada sobre la mateixa del segle XVI al XVIII. Conté, entre altres, els seients diàriament de les quantitats degudes a la Taula i la causa de l’obligació.
En 1499, a iniciativa dels Jurats, es van elaborar unes constitucions per a la creació d’un Estudi General, aprovades per Alexandre VI en 1501 i per Fernando el Catòlic en 1502. El municipi va ser promotor i sustentació financera de la universitat, nomenava al professorat i atenia el seu govern.
Recull, entre altres, llibres de matrícules i de graus de l’Estudi General entre els segles XVI-XVIII.
Conté informació sobre comptes municipals d’època borbònica (1766-1835), sobre els béns patrimonials de la ciutat i de les conveniències o no sobre el cobrament dels impostos, així com sobre la seua destinació.
Proveïments. Comprén diverses sèries documentals, com les relacionades amb el proveïment de blat o carn a la ciutat.
Amb important i abundant documentació relativa a les finances municipals, amb informació vària sobre ordenances, impostos, contribucions, matrícules industrials, arrendaments, comptabilitats, etc.
(1709-1873) Comissió d’inspecció municipal d’època borbònica al qual se li va atribuir el control dels mercats.
“Llibres de Aveïnaments”, són registres de les persones que es avecindaban a la Ciutat de València i del jurament prestat a aquest efecte des de 1349 fins a 1611.
A partir de 1865, València va procedir a demolir la muralla medieval que constrenyia el seu creixement i es van annexionar alguns ens municipals pròxims. A més, a principis del segle XX la immigració va ser espectacular a causa del procés d’industrialització i l’auge portuari. Tot això es constata en la documentació de Pobles Annexionats (1702-1903) i del Padró de Veïns (1770-1965). Aquest últim suposa el registre administratiu on consten els veïns del municipi i les seues dades constitueixen prova de la residència i del domicili en el terme municipal.
La documentació de Registre Civil fa constar els fets concernents a l’estat civil de les persones. Comprén naixements, matrimonis i defuncions des de 1841 fins a 1870.
“Murs i Valls” (segles XIV-XIX). Des de la conquesta de València per Jaume I, aquest va disposar l’obligació de conservar murs, valls, camins públics, etc, ordenant en 1251 la contribució dels ciutadans a la construcció, manteniment i reparació d’aquells. Més tard, va donar a la ciutat tots els murs i valls, cuidant aquesta de la conservació i reparació de les seues obres públiques. En 1358 una riuada del Túria, que va derrocar la muralla i els ponts, va promoure la creació de la Junta de Murs i Valls mitjançant privilegi real, més tard denominada Fàbrica de Murs i Valls, la qual va estar dedicada a la construcció i reparació de les muralles, fossats, torres, ponts, séquies i camins. La documentació generada per l’activitat de la Fàbrica ha generat diverses sèries documentals que recullen notícies de tota mena sobre les obres que cada dia es realitzaven a la ciutat.
Policia Urbana, Eixample i Urbanisme conté documentació referida a llicències d’obres públiques i privades, reformes urbanes, així com planejament i gestió urbanística de la ciutat des de 1722 fins a 1986. El més significatiu d’aquesta documentació són els projectes d’edificis.
La documentació sobre el riu Túria i les séquies, Albufera i Devesa, rondes i camins, passejos i arbratge entre mediats del segle XIX i principis del XX, es recull el la sèrie documental de Policia Rural.
L’Arxiu Històric Municipal també disposa d’un Fons Gràfic que comprén plànols de la ciutat de diferents èpoques, sent els més destacats el plànol d’Antonio Mancelli (1608) i el pla del Pare Tosca (1704). També es troben mapes i plans de zones específiques de València, d’edificis emblemàtics i còpies de plans cadastrals de la dècada de 1930-1940. Els cartells anunciadors de falles i fira de juliol dels segles XIX i XX suposen també una part important del fons gràfic.
Destaca, a més, l’Arxiu Fotogràfic integrat per negatius i fotografies positivades des de l’últim terç del segle XIX fins als anys 80 del segle XX aproximadament. La major part del fons correspon al fotògraf Vicente Barberà Masip, que va treballar a l’Ajuntament durant el primer terç del segle XX. Les fotografies mostren diversos aspectes de la ciutat de València, especialment vistes d’edificis o de carrers, i diversos esdeveniments polítics, actes públics o festes de la ciutat.
En últim lloc, caldria esmentar l’existència de conjunts documentals que, encara que no han sigut generats pel propi govern municipal, sí que estan fortament relacionats amb ell i constitueixen un testimoniatge important en la vida del municipi valencià. Aquests conjunts documentals són els següents.
El Tribunal de Comerç. Recull informació sobre proveïments, companyies comercials, arrendaments, naufragis, protestes de mar, lletres de canvi, etc. Entenia en els negocis mercantils en primera instància i la seua creació és del segle XIX, arran de la promulgació del primer Codi de Comerç d’Estat Espanyol en 1829.
La Documentació de Llotja (segles XVIII-XIX). Posseeix informació referent a la Junta de Comerç, amb expedients, ordres, oficis, actes, deslliuraments, rebuts, etc.
La Documentació Gremial (segles XIII-XIX). Els gremis eren corporacions formades per mestres, oficials i aprenentes d’una mateixa professió o ofici, regits per ordenances o estatuts gremials, que eren aprovats pel govern municipal per a defensar els seus interessos. A València van arribar a aconseguir una gran importància, sent molt quantiosos en número. En l’Arxiu Municipal es conserva una nodrida col·lecció de documents dels següents gremis: armers, obrers, cerers i especiers, corredors d´orella, corredors de llontja, adobers, seders, zurradors, murs i valls, peraires, platers i sastres.
I, finalment, els Hospitals Medievals. Els hospitals en l’Edat mitjana tenien una funció més assistencial, d’acolliment de persones desvalgudes, que purament sanitària. En l’Arxiu Municipal es conserva documentació, en la seua majoria llibres de comptes, referent als següents hospitals: Sant Llàtzer (1406-1509) destinat a l’atenció de leprosos, En Clapers (1361-1480), Dels Beguins (1401-1604) i de la Reyna (1410-1496).
Són registres de les persones que es avecindaban a la Ciutat de València i del jurament prestat a aquest efecte des de 1349 fins a 1611.
A partir de 1865, València va procedir a demolir la muralla medieval que constrenyia el seu creixement i es van annexionar alguns ens municipals pròxims. A més, a principis del segle XX la immigració va ser espectacular a causa del procés d’industrialització i l’auge portuari. Tot això es constata en la documentació de Pobles Annexionats (1702-1903) i del Padró de Veïns (1770-1965). Aquest últim suposa el registre administratiu on consten els veïns del municipi i les seues dades constitueixen prova de la residència i del domicili en el terme municipal.
La documentació de Registre Civil fa constar els fets concernents a l’estat civil de les persones. Comprén naixements, matrimonis i defuncions des de 1841 fins a 1870.
Des de la conquesta de València per Jaume I, aquest va disposar l’obligació de conservar murs, valls, camins públics, etc, ordenant en 1251 la contribució dels ciutadans a la construcció, manteniment i reparació d’aquells. Més tard, va donar a la ciutat tots els murs i valls, cuidant aquesta de la conservació i reparació de les seues obres públiques. En 1358 una riuada del Túria, que va derrocar la muralla i els ponts, va promoure la creació de la Junta de Murs i Valls mitjançant privilegi real, més tard denominada Fàbrica de Murs i Valls, la qual va estar dedicada a la construcció i reparació de les muralles, fossats, torres, ponts, séquies i camins. La documentació generada per l’activitat de la Fàbrica ha generat diverses sèries documentals que recullen notícies de tota mena sobre les obres que cada dia es realitzaven a la ciutat.
Conté documentació referida a llicències d’obres públiques i privades, reformes urbanes, així com planejament i gestió urbanística de la ciutat des de 1722 fins a 1986. El més significatiu d’aquesta documentació són els projectes d’edificis.
La documentació sobre el riu Túria i les séquies, Albufera i Devesa, rondes i camins, passejos i arbratge entre mediats del segle XIX i principis del XX, es recull el la sèrie documental de Policia Rural.
Comprén plànols de la ciutat de diferents èpoques, sent els més destacats el plànol d’Antonio Mancelli (1608) i el pla del Pare Tosca (1704). També es troben mapes i plans de zones específiques de València, d’edificis emblemàtics i còpies de plans cadastrals de la dècada de 1930-1940. Els cartells anunciadors de falles i fira de juliol dels segles XIX i XX suposen també una part important del fons gràfic.
Integrat per negatius i fotografies positivades des de l’últim terç del segle XIX fins als anys 80 del segle XX aproximadament. La major part del fons correspon al fotògraf Vicente Barberà Masip, que va treballar a l’Ajuntament durant el primer terç del segle XX. Les fotografies mostren diversos aspectes de la ciutat de València, especialment vistes d’edificis o de carrers, i diversos esdeveniments polítics, actes públics o festes de la ciutat.
En últim lloc, caldria esmentar l’existència de conjunts documentals que, encara que no han sigut generats pel propi govern municipal, sí que estan fortament relacionats amb ell i constitueixen un testimoniatge important en la vida del municipi valencià. Aquests conjunts documentals són els següents.
El Tribunal de Comerç. Recull informació sobre proveïments, companyies comercials, arrendaments, naufragis, protestes de mar, lletres de canvi, etc. Entenia en els negocis mercantils en primera instància i la seua creació és del segle XIX, arran de la promulgació del primer Codi de Comerç d’Estat Espanyol en 1829.
La Documentació de Llotja (segles XVIII-XIX). Posseeix informació referent a la Junta de Comerç, amb expedients, ordres, oficis, actes, deslliuraments, rebuts, etc.
La Documentació Gremial (segles XIII-XIX). Els gremis eren corporacions formades per mestres, oficials i aprenentes d’una mateixa professió o ofici, regits per ordenances o estatuts gremials, que eren aprovats pel govern municipal per a defensar els seus interessos. A València van arribar a aconseguir una gran importància, sent molt quantiosos en número. En l’Arxiu Municipal es conserva una nodrida col·lecció de documents dels següents gremis: armers, obrers, cerers i especiers, corredors d´orella, corredors de llontja, adobers, seders, zurradors, murs i valls, peraires, platers i sastres.
I, finalment, els Hospitals Medievals. Els hospitals en l’Edat mitjana tenien una funció més assistencial, d’acolliment de persones desvalgudes, que purament sanitària. En l’Arxiu Municipal es conserva documentació, en la seua majoria llibres de comptes, referent als següents hospitals: Sant Llàtzer (1406-1509) destinat a l’atenció de leprosos, En Clapers (1361-1480), Dels Beguins (1401-1604) i de la Reyna (1410-1496).
. S’agrupen en Claveria Comuna, Claveria Censals i Claveria del Quitament.
Serveis i activitats
El personal de l’Arxiu atén consultes de manera presencial, per telèfon (963525478, extensió 2651) o per correu electrònic (archivo@valencia.es).
Els ciutadans tenen dret a la consulta lliure i/o reproducció dels fons documentals conservats en l’Arxiu Municipal d’acord amb la legislació vigent; a excepció de la documentació que conté dades que poden afectar la intimitat de les persones, a la seguretat o defensa de l’Estat o a l’esbrinament dels delictes; tal com estableix l’art. 37.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, que s’enquadren bàsicament en:
- Documents relatius a les matèries de padró, sanitat, personal, etc., si no han transcorregut vint-i-cinc anys de la mort dels afectats, si la seua data és coneguda, o en un altre cas, no han transcorregut cinquanta anys de la data del document.
- Documents relatius a projectes tècnics d’edificis construïts amb anterioritat a l’any 1986.
Tampoc es podrà consultar la documentació l’estat de conservació de la qual ho desaconselle.
Per a la resta de documents no inclosos en els apartats anteriors la consulta és lliure, podent dirigir-se directament els interessats a l’Arxiu Municipal, situat en el Palau de Cervelló, en horari d’obertura al públic (Matins: de 9 a 14 hores. Vesprades: dimarts i dijous de 16.45 a 18.45 hores, excepte els mesos de juliol, agost i desembre).
Una biblioteca especialitzada que es troba al servei dels investigadors i el catàleg dels quals pot consultar-se a través de la pàgina web.
Situat en la planta baixa de l’edifici i dotat amb un equipament tècnic complet.
“Tresor de la memòria” recull una selecció dels documents més representatius de l’Arxiu Històric Municipal d’època foral, època borbònica i època constitucional. Tots ells exposats al costat de les maquetes dels diferents edificis en els quals ha estat situat l’Arxiu Municipal. Una sala ambientada en el Saló Columnari de la Llotja, en la qual trobem el Códex del Consulat i la Taula de Canvis, entre altres. I una altra sala interactiva per a consultar material gràfic i processos de restauració.
El pati del Palau de Cervelló, seu de l’Arxiu, acull l’activitat divulgativa “Documents d’Arxiu”, que consisteix a organitzar exposicions temporals monogràfiques per a donar a conéixer els fons de l’Arxiu.
Escriu-nos, envia'ns imatges
Visita'ns, crida'ns
Adreça
Plaça Tetuan 3 (Palau de Cervelló)
46003 València
