És el document valencià en paper més antic que es conserva i l’escrit judicial més antic del Regne de València. Es tracta d’un quadern de 32 folis manuscrits obra de, almenys, tres escrivans diferents i tres  llengües (llatí, aragonès i català).

Es conserven uns 18 documents escrits de forma total o parcial en àrabe, la majoria (unes 14) procedents de la Cort del Justícia, mentres que les quatre restants pertanyen a un fons particular. Les cartes estan datades entre 1517 i 1580 i fan referència a la correspondència entre el justícia d’Alcoi i les autoritats morisques de Benilloba.

Volum de 819 pàgines que començà a redactar-se en 1669 i és una font inesgotable per a la historiografia local: toponímia, urbanisme, oligarquies, propietats,.., És una de les fons documentals usada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per al Corpus Toponímic Històric Valencià.

 Redactada davant el justícia d’Alcoi per a deixar constància de l’aparició “miraculosa” d’una imatge de la Mare de Déu en uns lliris a la Font Roja.

 A principios de 1844 Alcoi es convertí de forma provisional en capital de la província d’Alacant en acollir la Diputació Provincial arran de la rebelió liberal de Pantaleó Boné. Les autoritats locals, aprofitant l’ocasió, demanaren al govern que Alcoi fora la capital provincial de forma permanent sense èxit. Potser com a compensació el govern d’Isabel II gratificà per cèdul·la reial del 28 de febrer de 1844 la població amb la concessió del títol de “ciutat”

Ocupa quasi 30.000 folis i constitueix la major font documental per a l’estudi d’una de les més importants revoltes obreres de la història, citada per Marx i Engels.

En plena Guerra Civil, la manca de moneda fraccionària obligà al Consell local a emetre paper-moneda garantit amb un depòsit de paper de l’Estat. L’Arxiu a més conserva 2 planxes litogràfiques amb què s’imprimien els bitllets de 1 pta. i de 25 cts.